L'optimisme, per Emilio Duró

Aquí us presento dos vídeos que recullen part d’una ponència que va fer Emilio Duró, economista, al VI Congrés de Comerç Gallec. Us preguntareu en què pot tenir relació el comerç amb el món dels processos psicològics bàsics, però és que en realitat aquest senyor no parla gaire de negocis. Ens parla de la importància que té el fet de veure la vida de forma optimista i tots els avantatges que ens proporciona ser positius i positives. Ho fa de forma còmica, m’atreviria a dir que gairebé més que una ponència sembla un monòleg còmic.

Bé, quan entreu al vídeo veureu que hi ha moltes parts d’aquesta mateixa ponència (és molt llarga). Però mirant els dos primers vídeos us podeu fer una idea del que ve a dir Emilio Duró.

A la primera part presenten el ponent i ell inicia el discurs. A qui li interessi saber d’on ve aquest personatge, que se’l miri, clicant aquest enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=FKIkjJOI6Ww

Si no és així jo us recomano que mireu directament el segon vídeo, en el qual hi ha el contingut més relacionat amb el tema de l’optimisme. El segon és aquest:

http://www.youtube.com/watch?v=1JtFPOQ6Z9w&feature=related

I si us animeu a seguir escoltant la ponència sencera, ja veureu que els vídeos del youtube van enllaçats. En algunes coses hi podeu estar més o menys d’acord, però he pensat que era interessant escoltar, de forma còmica, el que hem dit a classe sobre l’optimisme.

Aprenentatge per observació i Albert Bandura.

Tots i totes ens podem fer una idea del que és l'aprenentatge per observació, altrament dit aprenentatge per imitació. Per aquest motiu, només destacaré les fases que formen part del procés d'aquest tipus d'aprenentatge:

- Adquisició: la persona que aprèn observa un model i reconeix els trets de la seva conducta.
- Retenció: les respostes del model s'emmagatzemen de manera activa en la memòria.
- Execució: en el cas que la persona que aprèn accepti el comportament del model com a apropiat, el reproduirà.
- Conseqüències: la conducta del que aprèn s'afronta a conseqüències que la debiliten o l'enforteixen. En altres paraules, aquí ja hi entraria el condicionament operant.

Tot seguit us penjo un vídeo en el qual Albert Bandura explica com va dur a terme el seu experiment, mitjançant el qual va demostrar que l'agressivitat s'aprèn. És un clar exemple d'aprenentatge per observació.

http://www.youtube.com/watch?v=vdh7MngntnI

Per acabar, us deixo amb un altre vídeo que mostra, sota una visió crítica, fins a quin punt els infants poden arribar a imitar la conducta dels adults.

http://www.youtube.com/watch?v=A0LABDxJnNM&feature=related

Punset i Csikszentmihalyi: l'estat de fluïdesa

Havent passat massa temps després de la meva primera entrada, us presento una entrevista que va fer Eduard Punset a Mihaly Csikszentmihalyi, la qual gira entorn el tema de l’estat de fluïdesa. Us recomano que hi feu una ullada, perquè inclou temes que hem tractat a classe i que s’entenen molt bé a través de les paraules de Csikszentmihalyi i les intervencions de Punset. Així doncs, us deixo l’enllaç al bloc d’Eduard Punset, que va directe a l’entrevista.

http://www.eduardpunset.es/418/charlas-con/la-felicidad-es-un-estado-de-flujo

També adjunto el vídeo, que només inclou una part molt petita de l’entrevista. Jo recomano llegir-la sencera!




Per acabar, em quedo amb la següent afirmació que fa Csikszentmihalyi:

"Pero por supuesto la experiencia típica de estado de flujo provienen de actividades que existen porque generan flujo, como son el arte, la música los deportes. Estas son formas culturales cuyo único objetivo es proporcionar el estado de flujo. No siempre se experimenta el flujo con estas actividades, pero si no se experimentara no existirían".

A partir d’aquí em faig les següents preguntes: No hi ha cap altre motiu pel qual existeixin l’art i l’esport? Hi ha alguna altra activitat, a part de les que destaca Csikszentmihalyi, que existeixi pel simple fet de proporcionar estat de fluïdesa?

Louis Amstrong, ombres xineses i els sentits

Primer de tot, us dono la benvinguda a tots i a totes en aquesta primera entrada del meu bloc.
A la sessió d’avui, dia 4 d’octubre, hem visualitzat un documental sobre els sentits.
En principi volia dedicar la meva entrada a comentar alguna de les temàtiques relacionades amb el documental, però tot recordant els aspectes tractats a classe se m’ha acudit buscar aquest vídeo que us presento, el qual em varen passar fa temps per correu electrònic. La veritat és que en el seu moment em va agradar moltíssim, i he decidit compartir-lo amb tots vosaltres perquè d’alguna manera crec que està relacionat amb tota la temàtica dels sentits.

Us deixo, doncs, que gaudiu de les imatges. Després en faré un breu comentari, el qual espero que pugueu ampliar entre tots i totes!




Us deveu preguntar per què considero que el vídeo està lligat amb el tema dels sentits. Ho intentaré explicar de forma breu i senzilla.

A partir d’un joc de mans i un focus, el vídeo ens està representant una història o un conjunt d’imatges en moviment que la ment humana identifica a l’instant. Els éssers que surten al vídeo no són reals, però els nostres sentits i les nostres experiències prèvies els reconeixen sense dubtar-ho en cap moment. De fet, les ombres xineses sempre han jugat amb aquesta relació entre la realitat i tot allò que la pot representar.

No obstant, aquest vídeo no tan sols utilitza l’ombra xinesa com a recurs per estimular o emocionar els espectadors, sinó que també fa ús del recurs de la música, la qual estimula el sentit de l’oïda i d’aquesta manera complementa al sentit de la vista en el seu objectiu de crear bellesa. Així doncs, l’espectador rep tot un conjunt d’estímuls agradables a través del joc que s’estableix entre les imatges i el so (la vista i l’oïda).

Aquí acabo el meu comentari. La veritat és que és costós trobar les paraules exactes per descriure el que realment crec que vincula el vídeo amb la temàtica de classe, però espero que el simple fet d’haver pogut veure aquestes imatges us hagi despertat algun tipus d’emoció que us ajudi a entendre un xic més el temari de classe (almenys a mi m’ha ajudat en aquest sentit).

Ja que estem treballant el tema dels sentits, dir-vos que espero que us hagi quedat un bon gust de boca després de llegir aquesta primera entrada del bloc i que us animeu a ampliar o comentar la meva reflexió.